laveu2

UN SOMNI FET REALITAT: “LA VEU DELS ALUMNES”

Fa una mica més d’un any la direcció de l’escola va rebre una carta d’un alumne de 1r d’ESO. Demanava, molt assertivament, més participació de l’alumnat en el disseny dels processos d’aprenentatge, tenir veu en el dia a dia de l’escola, poder opinar sobre les diverses activitats que configuren el curs escolar.

I aquesta carta va fer néixer un somni i els somnis, a vegades, es poden fer realitat, només cal passar a l’acció.

Aquest curs escolar, 15-16 hem iniciat un projecte participatiu. Durant del curs, uns dos cops per trimestre, representants dels alumnes, triats democràticament, professorat i direcció ens hem reunit per tal de valorar les festes, els projectes d’escola, donar idees sobre el disseny dels espais. Tot el que els alumnes aportaven ho havien parlat abans a classe amb tots els companys i companyes, convertint-se així en “La veu dels alumnes” el títol més votat per donar nom al projecte i la realitat en que s’ha convertit aquest somni.

A les valoracions finals s’ha demanat que les propostes que fan segueixin sent escoltades i es portin a la pràctica quan sigui possible, com ja s’ha fet aquest curs, que les reunions es facin en un horari millor, però sobretot, que el projecte continuï.

I així serà, continuarem creant el dia a dia de l’escola junts, amb els protagonistes principals al centre: llarga vida a “La veu dels alumnes”.

Els professors que hem acompanyat a l’alumnat representant volem donar les gràcies a tots els tutors i tutores per la seva implicació en el projecte i sobretot a tots els nens i nenes, nois i noies que han portat la veu dels seus companys a la reunió. Gràcies per ser crítics, per estimar l’escola i per voler fer-la cada dia millor.

 

Equip de professors de “La veu dels alumnes”

 

PER QUÈ FEM SERVIR IMATGES PER APRENDRE? Pensament visual i mapes mentals

visualthinking014Actualment, gràcies a la neurociència, tenim molta informació sobre com funciona el nostre cervell quan aprenem.

Recordeu la frase feta “mengem amb els ulls”? Doncs és perquè el nostre cervell està dissenyat per captar i processar imatges: el 75% del que aprenem és a través dels ulls i la resta, a través dels altres sentits. Altres estudis diuen que el 60% de les persones utilitzem les imatges com a font principal d’aprenentatge, ja sigui inconscientment o conscient. Quants de nosaltres recordem haver tancat els ulls durant un examen per visualitzar a quin espai del llibre o dels apunts estava la resposta?

Tenint en compte aquest potencial de la imatge, des de fa uns anys, a l’escola hem introduït el pensament visual, o visual thinking (en anglès) com una de les tècniques d’aprenentatge, especialment a través dels mapes mentals.

Aquesta forma de treballar ens permet sintetitzar idees, consolidar informació, pensar sobre temes complexos i fomentar la creativitat. Sempre utilitzant imatges senzilles, no cal saber dibuixar, tot i que també hem vist que, com més n’utilitzem, més bé dibuixen els alumnes.

A més a més és un treball molt competencial ja que ens permet consolidar la competència comunicativa, l’artística… a través dels mapes mentals fem un tractament visual de la informació, una altra de les competències bàsiques que l’alumnat ha de desenvolupar. Fomentem també la iniciativa personal, ja que el pensament visual no té una normativa gaire estricta, i cada alumne ha de trobar el camí que li vagi millor pel seu aprenentatge. Finalment, a través d’aquesta metodologia, reflexionem també sobre com seleccionem i processem la informació i posem en pràctica altres formes de compartir-la, de tal manera que també desenvolupem la competència de l’aprendre a aprendre.

Acabo aquest article mostrant algunes de les activitats realitzades amb visual thinking,  segur que us tornarà a venir al cap allò de mengem pels ulls, perquè podreu veure com realment l’aprenentatge salta a la vista.

Núria Almansa

Professora d’ESO de l’escola FEDAC-SANT ANDREU

Marina Miquel

Alumna de 4t d’ESO

De la lectura a l’acció social

L’Aprenentatge en context garanteix que nois i noies posin en funcionament els seus coneixements i que aquests esdevinguin transformadors, tot potenciant actituds solidàries actives. Aquest fet fa que la responsabilitat dels nens cap els aprenentatges augmenti,  ja que vivencien que allò que aprenen és clau per donar resposta a situacions reals. Des del Rebost Solidari del barri de Sant Andreu de Barcelona es planteja la necessitat d’aconseguir més aliments i poder-los  repartir entre les famílies més necessitades de Sant Andreu centre. Els alumnes de 5è de Primària de FEDAC Sant Andreu  de Barcelona, a partir de la demanda, dissenyen la campanya de recollida d’aliments de l’escola per oferir el servei al  Rebost Solidari. El projecte d’aprenentatge servei es planteja com un projecte en context i interdisciplinari des de diferents àrees.

El punt d’inici del projecte, des d’un punt de vista escolar, és la lectura del Zoo d’en Pitus i té l’objectiu que els alumnes puguin transferir l’experiència de la lectura  amb  l’experiència d’un servei real al seu barri.

L’alumne també és responsable de l’avaluació.

Al llarg  del projecte  apliquem l’avaluació des d’una perspectiva formadora per tal que l’aprenentatge sigui compartit i permeti millorar les tasques del projecte.

A diferents fases els alumnes s’avaluen entre ells amb la finalitat de prendre consciència de com poden resoldre millor la seva tasca i com poden orientar als companys a que la millorin. Cal que els nens puguin acostumar-se a fer reflexions metacognitives sobre el que fan, el que han après i com ho podrien millorar. Aquest és un camí clau per augmentar la responsabilitat dels seus aprenentatges.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Compartim criteris i interaccions

Els nens i nenes tenen una rúbrica de cada repte amb la qual s’autoavaluen i també als companys. La rúbrica és una eina fonamental per poder compartir criteris, i graduar de forma clara el grau d’assoliment de competència.

El feedback cap als companys en el moment de coavaluar-se ha de ser concret, sincer i positiu. Les interaccions entre companys enforteix relacions i millora la mirada cap a l’altre.

Aprenentatge Servei  del Rebost Solidari de Sant Andreu

Després de la lectura  es genera, en els alumnes, un esperit de col·laboració que convida a participar en un projecte solidari.

Rebem la visita d’un voluntari del Rebost Solidari del barri que ens motiva a ajudar-los en la seva tasca. Mitjançant una cerca guiada d’informació per internet, es documenten en petit grup, sobre el funcionament del Rebost.

Després, el grup classe decideix crear una campanya de recollida d’aliments a l’escola. Els alumnes redacten una carta a les famílies de l’escola sol·licitant la seva participació. Aquesta activitat es realitza a les sessions de desdoblament de català.

En primer lloc, els alumnes fan un escrit individual i, a partir de les seves idees, es construeix una carta col·laborativa entre tot el grup classe.

El següent pas és muntar una la campanya publicitària de la recollida d’aliments en petit grup creen un cartell publicitari en format paper, per penjar a l’escola i en dissenyen un altre, en format digital, per a la web del centre. També presenten la campanya a tots els cursos de l’escola

IMG_0079

El punt central del projecte arriba amb la recollida d’aliments per parts dels alumnes, al llarg d’una setmana, i durant les hores d’entrada a l’escola.

A mesura que es reben els aliments, la tasca dels alumnes consisteix també en fer una adequada classificació d’aquests. Es realitza la recollida de dades (tipus d’aliment, quantitat, pes net) i, finalment, s’elaboren gràfics utilitzant diferents suports (paper i digital).

En el tram final del projecte, tots els alumnes fan l’entrega personal dels aliments al Rebost Solidari de Sant Andreu. Tanmateix, redacten  una segona carta dirigida a les famílies, aquest cop d’agraïment. En darrer lloc, esdevé l’avaluació final del projecte per part dels alumnes.  Realitzen una valoració en grups cooperatius  d’allò que han fet (activitats en context) i d’allò que han après (vinculant els aprenentatges a les diferents competències desenvolupades). Les conclusions extretes queden recollides en un mural de classe que permet deixar constància de l’experiència i els esforços realitzats.

Raquel Boj- Núria Vilaseca- Jaume Fabró

Tutores de 5é de primària i director pedagògic de primària. FEDAC Sant Andreu.

El sentit d’aquest blog

cohete-espacial-espacio-pintado-por-chiken-9736569El Marc Prensky és un escriptor americà expert en temes educatius. En un dels seus llibres, ens compara als mestres amb els enginyers aeronàutics i als nostres alumnes amb els coets que dissenyen. Però tots sabem que un coet pot esdevenir una màquina que aporti coses positives a la nostra societat i malauradament també pot convertir-se en un arma de destrucció massiva. Nosaltres com a bons enginyers optem per la primera opció. Per fer que el nostre coet tingui èxit en la seva missió, li haurem de proporcionar el millor combustible i les millors prestacions per tal que pugui desenvolupar correctament la seva feina. Això ens obliga a estar en formació permanent. Cada dia apareixen nous coets, tots són únics i cadascun d’ells necessitarà coses diferents per funcionar.

Tornant al món educatiu, hem de dir que els alumnes que tenim a les nostres aules ja no són com els de fa uns anys i això ens obliga a nosaltres com a docents a ser valents, innovadors i  a fer les coses de manera diferent i en aquest viatge no ens volem oblidar de les famílies. Pares i mares teniu el dret de saber què fem a l’escola i per què ho fem. Jo mateix quan vaig a buscar als meus fills a la sortida de l’escola, escolto les converses d’altres pares i mares. No sempre entenen per quina raó fan aquella activitat els seus fills o per què ara “no cal que memoritzin coses com feiem nosaltres”. I cal dir que és normal aquest desconeixement. Hem de fer que la pedagogia sigui entenedora per tothom i des de l’escola volem ajudar a que això sigui possible. Aquest blog neix amb aquest humil objectiu. Volem ser encara més transparents i fer-vos partícips de la manera més entenedora possible de tots els canvis pedagògics i metodològics que està duent a terme la nostra escola. Esperem aconseguir-ho.

Juanjo Ramírez. Director pedagògic d’ESO. FEDAC Sant Andreu.

cropped-cropped-signatura_passio-211.jpg

Reptes educatius del S.XXI

La vida a l’escola és molt rica i les pràctiques educatives que existeixen són variades i plurals. Però a què responen totes les coses que fem a l’escola amb els nens i nenes?

Per descomptat que hem de donar resposta al marc legal del currículum, però per aconseguir què? A l’escola treballem per donar resposta als reptes educatius i socials  que ens estar plantejant el S.XXI.

Hem  recuperat el debat de l’aprenentatge estrictament acadèmic vers el desenvolupament de les competències. Quan el coneixement és canviant i caduc, cal  desenvolupar competències claus per poder incorporar nous sabers i reformular els coneixements. Per altra banda, l’ús massiu de la xarxa, internet, ens permet accedir a informació i dades de forma exponencial. Ens porta a desenvolupar noves competències que no eren fonamentals fa 30 anys. Actualment el coneixement es crea en comunitat gràcies a la xarxa i també es comparteix en comunitat. Això ens obliga a preguntar-nos: El treball individual és l’única forma d’aprendre?Quin paper juguen les xarxes i els suports digitals en la construcció del coneixement?

Aquestes dues realitats estant fent canviar la forma d’aprendre i per tant les formes d’acostar als alumnes al coneixement.

A  la nostra escola quin camí estem seguint?

Treballem de forma sistemàtica aquells aprenentatges que considerem que són bàsics i que permetrà als nois i noies desenvolupar-se de forma autònoma en el treball,  en la construcció del coneixement i amb una mirada crítica.

Posem en funcionament metodologies actives a través del treball per  projectes on la pedagogia de la pregunta és clau. El treball cooperatiu  és essencial per donar resposta a reptes, problemes o bé serveis a la comunitat. Per donar resposta als reptes cal comunicar-se eficaçment utilitzant la llengua i els llenguatges audiovisuals i amb grans dosis de creativitat. Per aquest motiu les tecnologies, la programació i la robòtica educativa  són presents al llarg de les experiències educatives.

Desenvolupem al llarg de la vida escolar projectes d’aprenentatge en context on els nois i noies poden posar en  funcionament els seus coneixements en contextos reals; ja sigui per fer un servei  a l’escola, barri o ciutat com pot ser fer recerca de la mà de científics en actiu.  Estem orgullosos que els nois de FEDAC Sant Andreu visquin lo important que és que els seus coneixements han de servir per fer un món millor, i valorin el poder transformador del coneixement.

Els reptes de la societat en la que ens ha tocat viure són els que ens fan replantejar les pràctiques. Alguns parlen d’innovació educativa, nosaltres parlem de Projecte Educatiu coherent al moment. Un Projecte Educatiu que posa als nois i noies al centre per acompanyar-los en el seu camí cap a la competència global.

Jaume Fabró. Director pedagògic d’Infantil i Primària

FEDAC Sant Andreu

L’ús del mòbil a l’aula

Fins fa gairebé poquet, la gran majoria de centres educatius han format als alumnes amb explicacions del professor a l’aula mentre ells escoltaven asseguts al seu lloc, resolen activitats a casa i realitzant un examen final del tema. Tots han treballat igual, els hem tractat igual a tots però, som tots iguals? Aprenem de la mateixa manera? Si fem un anàlisi de la gent que ens envolta ens adonem que hi ha persones que aprenen més tocant, visualitzant, calculant, imitant, escoltant, cantant, parlant, llegint, practicant, pintant … D’això tracta la teoria de les intel·ligències múltiples, de tenir en compte l’ensenyament-aprenentatge i treballar les diferents maneres d’aprendre per donar a tots els alumnes les mateixes oportunitats.Gràcies a les noves tecnologies, desenvolupar-ho és molt més fàcil. Per exemple, com ho treballem utilitzant el mòbil?

El mòbil pot fer-se servir com a diferents eines:

  • Eina de consulta: recerca d’informació a l’instant, consulta de les últimes notícies per saber que passa en el nostre món, etc. Amb això es treballa la intel·ligència interpersonal on podem aprendre dels sentiments i motivacions dels altres com per exemple llegint una notícia. A més a més marques el ritme del teu aprenentatge. Cadascú consulta qualsevol concepte en el moment que se’ns desperta interès per conèixer.
  • Eina de comuniimagecació: a través del correu electrònic o aplicacions de compartir arxius desenvolupem la intel·ligència interpersonal on podem treballar cooperant amb altres companys i compartint les nostres experiències.
  • Eina de treball: a partir de l’Appinventor (entorn de programació per crear aplicacions per mòbils) pots potenciar molt la creativitat i la motivació de l’alumne alhora que es treballa la intel·ligència lògica-matemàtica on aprenen a  programar, organitzar, traduir un problema en una fórmula, generar subproblemes a partir d’un problema més gran amb el que resoldran més fàcilment, pensar, resoldre enigmes… Un altra aplicació és l’ús de la càmera amb la qual pots generar treballs a partir d’imatges, vídeos o veu a qualsevol àmbit. A més de poder escoltar la pròpia música que pot ajudar a relaxar la ment, motivar i extreure noves creacions. Les intel·ligències que es treballen són la visual-espacial, la musical i la interpersonal. D’aquesta manera l’alumne pot adquirir i expressar coneixement i emocions mitjançant música, imatges i vídeos, tot compartint-lo i creant conjuntament amb altres companys.

I com s’avalua tota aquesta feina? Comprovant que es van adquirint les diferents competències que marca la Generalitat i que es poden consultar a la web de la xtec http://www.xtec.cat/web/curriculum/eso/curriculum2015. Per exemple, dins de l’àmbit digital, l’alumne aprèn a fer servir diferents instruments i aplicacions per a fer consultes o tractar informació ja sigui text, vídeos, imatges o so, i per programar el dispositiu mòbil. A més també sap organitzar el seu entorn de treball i aprenentatge sent ell qui marca les pautes i el temps dedicat al seu propi aprenentatge a la vegada que el fa més autònom. També aprèn a ser cívic fent un bon ús de les TIC, de les diferents aplicacions i de la seva identitat digital dins de la legalitat, seguretat i sostenibilitat.

Una de les altres competències que es desenvolupa i s’emmarca dins l’àmbit matemàtic, és la resolució de problemes on l’alumne, fent servir l’appinventor, és capaç de traduir un problema a llenguatge matemàtic i crear una aplicació ben senzilla que automatitzi el procés de resolució.

En definitiva, l’ús del mòbil a l’aula aporta molts beneficis educatius alhora que és una eina motivadora per les noves generacions ja que és tecnologia molt avançada i per la gran majoria dels alumnes, una eina indispensable.

María Gil. Professora de Matemàtiques i Informàtica d’ESO.

FEDAC Sant Andreu